dilluns, 30 de març de 2009

L'agenda comuna del Tercer Sector

Els passats dies 26 i 27 de març va tenir lloc el Segon Congrés del Tercer Sector Social, organitzat per la Taula del Tercer Sector, xarxa que aplega més de 3000 entitats sense ànim de lucre dedicades a l’atenció a les persones i la inclusió social. Aquest esplèndid Congrés ha estat una mostra de la importància d’aquest sector al nostre país (que representa més del 3% del PIB) i la seva immensa aportació a la cohesió i el benestar socials.
Vaig ser convidat a participar en el Congrés, en tant que president de la Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament, en un debat que tenia per títol “l’agenda comuna del tercer sector”.
En la meva intervenció vaig partir de la definició més àmplia de Tercer Sector, entès com aquell conjunt d’organitzacions que no pertanyen als poders públics, ni tampoc tenen una finalitat de lucre a partir de la oferta de bens o serveis en el mercat.
Partint d’aquesta definició purament negativa i de fronteres difuses, el tercer sector mostra una amplitud, pluralitat i complexitat extraordinàries, per la seva enorme diversitat d’orígens, filosofies, objectius, formes jurídiques (associacions, fundacions, entitats religioses, cooperatives, col·legis professionals, sindicats...), i àmbits d’actuació, sovint superposats (moltes entitats treballen simultàniament en diversos àmbits).
En aquest sentit, el tercer sector inclou molt diferents “subsectors” d’actuació, que van des de l’atenció a les persones i la inclusió social (l’àmbit més propi de la Taula del Tercer Sector), amb les seves múltiples especificitats (infància, gent gran, immigració, sense sostre, discapacitat, lleure, presons, inserció laboral...), passant per les ONG de cooperació al desenvolupament, les de defensa dels drets humans i les del moviment per la pau, les entitats privades educatives, les de caràcter cultural (amb les seves múltiples facetes), les entitats i institucions religioses (cada cop més plurals), les ecologistes, les de caràcter gremial o professional, les d’àmbit veïnal, les de consumidors i usuaris, fins arribar a l’àmbit sindical. (Partits polítics i associacions empresarials són un cas a part, degut a les seves vinculacions amb el primer i segon sector, respectivament.
L’heterogeneïtat d’aquest món fa difícil que hi pugui haver una agenda comuna. En tot cas, el que és innegable és que existeixen reptes i necessitats que poden ser comuns a una majoria o gran part d’aquestes organitzacions o de subsectors i, per tant, potser hi pot haver diverses agendes comunes.
És en aquest sentit que vaig apuntar deu possibles grans reptes que poden ser àmpliament compartits (molts dels quals van ser objecte de debats en el marc del congrés).
Molt resumidament, serien: 1) en primer lloc, precisament, l’esforç d’identificar quines serien les agendes i reptes comuns a la major part del sector o als diferents subsectors), 2) la necessitat construir xarxes i espais àgils transversals de coordinació i treball conjunt que articulin la major part del sector i els principals subsectors (posant com exemples a la mateixa Taula del Tercer Sector o els Fòrums Socials catalans), 3) reforçar la seva incidència política, que es troba per sota de la seva potencialitat, 4) elaborar i aplicar codis ètics d’actuació per als diferents subsectors, per tal d’avançar cap a una major transparència i legitimitat social, 5) incorporar més i millors mecanismes d’avaluació de les activitats, per tal d’assegurar la seva qualitat, 6) millorar els mecanismes de col·laboració entre entitats públiques i tercer sector, enfortint el suport polític, jurídic, institucional i financer que ha de donar l’Administració pública, 7) establir un marc de relacions laborals propi que respongui als valors i a les especificitats de la major part del sector, ben diferents de la realitat del món de l’empresa i de l’administració, 8) consolidar pràctiques sistemàtiques de consum de les entitats dins del propi sector, a través de la “compra social”, que inclou el finançament ètic, els productes de comerç just i ecològics, els serveis oferts per entitats d’inserció, etc), 9) ampliar el suport social a les entitats, tant de recursos humans (voluntariat) com econòmics (aconseguint una millora en els beneficis fiscals de les donacions) i, finalment, sense ànim d’exclusivitat, 10) contribuir més eficaçment a la integració social de la immigració, qüestió clau en aquests moments per a la cohesió social, en la qual el tercer sector té un paper clau.