En aquestes últimes setmanes he tingut, per fi, l'ocasió de llegir detingudament la última carta encíclica del Papa Benet XVI,
Caritas in veritate.
Com se sap, es tracta de la seva primera encíclica de contingut social, que vol ser continuadora i alhora actualitzar la gran tradició del Magisteri Social de l'Església, dins del que destaquen les grans encíliques Rerum Novarum de Lleó XIII, Pacem in terris, de Joan XXIII, Popolurum Progressio, de Pau VI o Centessimus Annus de Joan Pau II, entre moltes altres importants.
No puc aquí ara fer un comentari personal als múltiples aspectes importants d'aquesta nova encíclica. Potser més endavant m'hi referiré en aquest mateix bloc. Per ara només m'interessa aprofitar aquesta ocasió, no solament per recomanar vivament la lectura del document, sinó sobretot per destacar que aquesta encíclica referma la meva convicció que el pensament social de l'Església, continua essent un referent important i útil per afrontar els problemes socials i polítics actuals, a l'alçada de les complexes circumstàncies històriques que viu la humanitat, especialment en aquest moment de crisi econòmica global. I penso que això és així fins i tot en el cas que es discrepi d'algunes concrecions d'aquest pensament en alguns camps específics.
Evidentment, que ningú busqui en la nova encíclica receptes originals i fàcils per solucionar els grans problemes de la nostra civilització, ni tampoc una visió que capgiri de cap a peus els fonaments de l'ordre social vigent. No és aquest el propòsit d'aquest document ni de les encícliques que el precedeixen. Però sí s'hi poden trobar els grans principis i regles que haurien d'inspirar l'ordre polític global i, sobretot, el seu fonament: la caritat (l'amor) en la veritat de la naturalesa humana, fonamentada en Déu.
Si s'assumís socialment aquest fonament i si s'apliquessin d'una forma general i efectiva els principis i regles que en deriven en diferents àmbits, això comportaria de facto un canvi extraordinàriment beneficiós per la humanitat. Aquest canvi sí seria autènticament revolucionari, no tant en el nivell de les estructures (que també), com, sobretot, en el de les actituds i mentalitats, les quals, en definitiva, són la base de les estructures socials, com la mateixa encíclica vol subratllar.
És evident, però, que l'aplicació de tots els principis i regles que assenyala aquest pensament cristià, troba dificultats enormes i depén, finalment, de la llibertat de les persones d'assumir-los. No obstant, aquesta és una tasca que l'Església, és a dir, tots i cada un dels creients, ha de promoure decididament.
NOTA IMPORTANT. MIGRACIÓ I NOVA ETAPA D'AQUEST BLOC
Aquest bloc inicia una nova etapa. En els propers dies, el bloc s'integrarà a un projecte col·lectiu en el que participo activament.
Es tracta del nou portal d'informació i opinió religiosa "CatalunyaReligio.cat", que vol fer més visible, de de Catalunya i en català, l'extraordinària i rica tasca de l'Església al nostre país, en les seves múltiples dimensions: pastoral, cívica, de treball social amb els col·lectius més vulnerables, educativa, cultural..., amb uns continguts respectuosos, dialogants i plurals, incloent també una finestra oberta a altres confessions religioses presents a casa nostra amb el mateix tarannà.
Des d'allà continuaré oferint els meus petits comentaris sobre l'actualitat social i política en clau constructiva.
Aquesta adreça a Google no desapareixerà, per tal de continuar oferint les opinions que he penjat des de la seva creació el mes de juliol de 2008.
Com ja vaig anunciar en el meu últim post, ja ha començat a funcionar el nou portal Catalunyareligio.cat, un projecte col·lectiu, independent i plural, en el que hi participo activament, i que pretén ser un mitjà virtual d'informació i opinió sobre actualitat religiosa fet des de Catalunya i en català. 
