dijous, 21 de gener del 2010

L'error de l'Ajuntament de Vic

A hores d'ara sembla clar que el projecte de l'equip de govern de l'Ajuntament de Vic per tal de restringir l'empadronament d'estrangers en situació iregular és un greu error.
Això no és ni un linxament ni disparar contra ningú, sinó quelcom que cal que sigui reconegut i rectificat en bé de tots, sense jutjar els motius que puguin haver portat a prendre aquesta iniciativa. I cal dir-ho sense deixar de reconèixer els importants mèrits d'aquest Ajutament en la seva bona política d'immigració, afavoridora de la integració i la convivència en una ciutat amb una ratio d'immigrants molt alta. Raó de més per demanar que es corregeixi l'error.
D'una banda, és bastant evident que la mesura seria contrària a la llei, que obliga als Ajuntaments a empadronar a tots els estrangers que resideixin en el municipi, tinguin o no residència legal, només acreditant la identitat i el domicili. No correspon als municipis el control de la legalitat de la situació de l'estranger i aquesta qüestió no té res a veure ni s'ha de confondre amb l'empadronament, que té a veure amb el fet objectiu de si es resideix o no en el municipi. Aquest és un principi antic en el nostre sistema jurídic que la nova Llei d'estrangeria, malgrat els seus errors, no ha posat en qüestió. Cal empadronar tothom que resideixi realment, malgrat ho faci il·legalment (sigui perquè és un estranger amb estada il·legal o un nacional perseguit per la justícia).
D'altra banda, no solament la mesura seria contrària a la Llei, sinó que és bo no modificar aquest règim jurídic d'empadronament de tothom. Si es generalitzés un criteri restrictiu (com alguns demanen, no solament aquest ajuntament) és crearia un greu problema. La raó és molt clara: empadronar tots aquells que resideixen efectivament en un municipi, sigui quina sigui la seva situació jurídica, és un instrument essencial per a totes les polítiques municipals i, en particular, per a una bona gestió del fenomen migratori. El padró aporta precisament una informació clau per a la planificació de qualsevol política (urbanística, social, educativa...) i per treballar en favor de la bona integració dels nouvinguts, com també per reclamar a altres administracions els serveis i els recursos que pertoquen al municipi per a gestionar la seva població.
Finalment, cal una reflexió addicional. No accedir a l'empadronament pot impedir l'accés a serveis públics bàsics relacionats amb els drets fonamentals de tota persona. Això no seria acceptable. Certament, l'estada il·legal pot comportar l'expulsió, però a la pràctica és materialment impossible l'expulsió de totes les persones que es troben en aquesta situació. Davant d'això, la única política raonable és, a banda de mantenir el control d'accés al país, tendir, mentre visquin amb nosaltres, a tractar-los com a éssers humans, amb els drets i la dignitat inherents a tota persona i eliminar tots els obstacles legals que afavoreixen la seva exclusió social. No fer-ho, a més d'innaceptable moralment, comporta també un greu perjudici social per la pròpia societat d'acollida, que hauria de gestionar importants bosses de marginació, delinqüència, degradació, explotació laboral....
Un tractament digne dels irregulars no genera cap efecte crida significatiu. L'efecte crida el genera l'existència de llocs de treball i una societat avançada, que atrau. I encara que generés efecte crida, seria l'efecte inevitable de l'única opció política sensata i humana davant del fenomen de la immigració irregular.