dimecres, 3 de febrer del 2010

Un altre innocent empresonat durant dos anys i mig

El meus lectors saben que em dedico fa temps a seguir i qüestionar la pràctica de la detenció i l'empresonament provisional a Espanya, objecte de la meva tesi doctoral i altres treballs (veieu missatges anteriors).
No passa un mes que no aparegui als mitjans una notícia d'una persona empresonada provisionalment abans de judici (o abans de sentència definitiva) que és absolta per manca de proves o per constar la seva innocència del delicte que se li imputava (sense comptar tants altres casos que no surten als mitjans!)
Avui La Vanguardia publica un nou exemple: un acusat de violació, condemnat en primera instància i finalment absolt pel Suprem perquè era "científicament impossible" que fos l'autor de l'agressió, d'acord amb les proves d'ADN. El problema és que l'acusat portava dos anys i mig empresonat pendent de la sentència definitiva. Aquest dany és, òbviament, irreparrable i espero que almenys rebi una indemnització extraordinària.
Aquest casos passen i passen sens debat, mentre que alguns polítics s'entesten irresponsablement (per guanyar vots i erosinar al govern), com ara el PP, a reclamar penes més dures o fins i tot cadena perpètua, incompatible amb la Constitució i amb el principis de dignitat de la persona i de reinserció social dels penats.