dimecres, 26 de novembre del 2008

Esgarrifosa i cruel actuació de cinc Mossos d'Esquadra

Acabo de llegir la sentència, feta pública ahir, per la qual es condemna a cinc mossos d'esquadra per delictes de tortures, vulneració de la integritat moral, detenció il·legal, lesions i violació de domicili, imposant-los diferents penes de presó (que sumen més de sis anys en el cas de dos d'ells) i inhabilitació.
La sentència no és encara ferma, però la veig jurídicament sòlida i convincent. Descriu una actuació absolutament intolerable en uns agents de policia d'un estat democràtic, que esgarrifa i posa els pèls de punta.
Els policies condemnats van detenir de forma brutal i cruel a un sospitós de robatori (amb una sospita discutible), atacant-lo per sorpresa, sense que s'hagués resistit, i sense identificar-se com a policies. El van agredir (causant-li importants hematomes), humiliar i amenaçar de mort, com a forma de pressió perquè confessés. Van agredir i detenir també durant unes hores, sense cap justificació, a la seva parella i van registrar sense ordre judicial el domicili de la parella. Després va resultar que s'havien equivocat de persona i el van alliberar disculpant-se.
Que un grup de cinc mossos d'esquadra, incloent-hi un cap de grup d'investigació, hagin actuat d'aquesta manera em sembla extraordinàriament preocupant. Em sembla dubtós que es pugui dir que és un cas aïllat (com diu el conseller Saura) i em porta a preguntar-me quina és la cultura policial que hi ha darrera d'aquesta actuació i què és realment el que s'ensenya als policies en les acadèmies o en les comissaries. Una actuació així és més propia d'un grup de vulgars bandolers que de policies, àdhuc en el cas que la víctima fos culpable (que no ho era).
És que cal encara dir, a aquestes alçades, que quan s'identifica un sospitós de delicte, cal simplement citar-lo a declarar i, solament si hi ha perill de fuga, detenir-lo amb ple respecte de la seva integritat física i moral? Cal encara explicar que no se'l pot pressionar mai de cap manera per influir en la seva declaració, respectant la presumpció d'innocència? És necessari recordar que el domicli és inviolable i solament es pot registar amb ordre judicial o consentiment lliure?
Malauradament, és notori que no es tracta de un cas aïllat. Cada any són decenes les denúncies a Catalunya per maltractaments o tortures policials o dins les presons (més d'un centenar a tota Espanya) i cada any hi ha condemnes judicials contra funcionaris de policia i penitenciaris.
En la meva experiència professional com a advocat penalista he tingut molt sovint sospites molt fonamentades que, en molts casos, em feien pensar que la policia havia actuat de forma poc ortodoxa i, sovint, amb amenaces i agressions injustificades o desproprocionades. El problema és que sempre és molt difícil probar-ho, i més si, com sol passar, la víctima és culpable del delicte del qual se l'acusa. Però, òbviament, ni en aquests casos és acceptable un actuació policial d'aquest tipus.
Aquesta sentència em porta a reclamar, un cop més, com fem des de Justícia i Pau fa temps i des de la Coordinadora contra la Tortura, a reclamar noves i majors mesures de prevenció de la tortura i els maltractaments: més mesures de fiscalització i vigilància interna dins dels cossos policials i de les presons, filmació de totes les actuacions policials i penitènciaries (de les detencions, de l'interior dels cotxes policials, de les garjoles, cel·les i estances de les comisaries i presons), protocols d'actuació ben rígids per a cada cas, en constant revisió, supressió del procediment d'incomunicació, control mèdic independent dels detinguts, codis ètics més estrictes, major formació dels funcionaris policials sobre drets humans i pràctiques policials en una societat democràtica.
També és urgent ja implantar el mecanisme de prevenció previst al Conveni Internacional contra la Tortura, que preveu l'existència d'un organisme de control, independent de l'administració, amb partcipació d'entitats socials, que pugui visitar sense previ avís tot centre detenció i entrevistar-se lliurement i en privat amb qualsevol detingut.
Més enllà de tot això, s'imposa obrir una reflexió col·lectiva dins dels cossos policials (que hauria de ser permanent) sobre les formes, procediments i cultura de l'organització en el marc d'una democràcia.