dimecres, 27 de maig de 2009

Pas enrera en la persecució de crims contra la humanitat

Fa dies que no aconsegueixo trobar temps per escriure en aquest blog i se m'acumulen els temes sobre els que volia parlar. Començo amb un d'ells.
Ha trascendit que el Govern espanyol treballa per pactar una possible reforma legal per limitar la competència dels tribunals espanyols per a perseguir crims de guerra i genocidis comesos en altres països (el que es coneix com a jurisdicció universal) i reduir-la solament als casos en què hi ha víctimes espanyoles o en els que el sospitós es troba en territori espanyol.
Aquesta iniciativa, de prosperar, seria un lamentable pas enrera en la protecció universal dels drets humans, a la que ve obligat l'estat espanyol.
El tema és complex i requeria una reflexió pausada i rigorosa, però intentaré resumir aquí alguns elements per justificar la meva opinió.
La jurisdicció universal es refereix solament a genocidi, crims de guerra o contra la humanitat, i solament actua quan l'estat en el que s'ha produit el crim no vol o no pot actuar. Per tant, és sempre subsidiària.
Aquesta jurisdicció universal té dues potes necessàries: la dels tribunals nacionals i la dels tribunals internacionals.
La dels tribunals internacionals (per exemple el Tribunal Penal Internacional) és sempre preferible a la dels tribunals nacionals, ja que aquesta última comporta difícils problemes polítics i jurídics i pot ser usada pels estats en pro d'interessos ocults diferents als que la justifiquen.
En realitat, si la jurisdicció de tribunals internacionals fos prou forta i prou universal, la dels tribunals nacionals seria innecessària i, fins i tot, es podria suprimir.
Però encara som molt lluny d'una jurisdicció internacional forta (per exemple, molts estats importants no reconeixen i boicotegen al tribunal penal internacional, com ara EUA, Rússia, Israel...).
Per això, els tractats internacionals sovint obliguen als estats signants a assumir competències en matèria de jurisdicció universal en el seus propis tribunals. Espanya, en això, és dels països més avançats i té o ha tingut desenes de processos judicials en diferents jutjats. Casos sobre Guantánamo, Gaza, Xile, Argentina, Guatemala, Ruanda...
Ara bé, com que això comporta greus problemes diplomàtics al govern espanyol i pot perjudicar els interessos immediats d'Espanya, és per aquest motiu que el govern (com ja han fet també altres governs europeus) vol reformar la llei per limitar dràsticament aquesta jurisidicció universal espanyola. A més, el Govern dóna ordres a la fiscalia perquè s'oposi a la continuació d'aquests processos judicials.
Com ja he dit, això em sembla un error, un greu pas enrera en la protecció universal dels drets humans, atès que significa renunciar a aquesta necessària i justa tasca en base a simples interessos nacionals.
Ara bé, això no vol ni que la regulació espanyola en aquest tema sigui perfecte (és millorable), ni que tots els jutges sempre en facin bon ús.
En tot cas, cal oposar-se a aquesta reforma, així com demanar al govern que pressioni als estats amics afectats per processos a Espanya, demanant-los que, si no els agrada la competència judicial espanyola, jutgin ells mateixos als seus nacionals i que ratifiquin el tribunal penal internacional. Això faria que la jurisdicció espanyola hagués d'actuar en molts menys supòsits.