dimarts, 9 de juny de 2009

És l'hora de la banca ètica

Si alguna cosa ha demostrat la crisi econòmica que patim és que els mercats financers globals no solament no funcionen bé, sinó que poden fer molt de mal. En comptes de servir a l’economia i, per tant, a la satisfacció de les necessitats de les persones, a través de la gestió del crèdit i de l’estalvi, aquests mercats han promogut pràctiques especulatives inacceptables, adreçades a l’enriquiment d’uns pocs, les quals han generat un greu col·lapse financer en perjudici de tots, especialment dels sectors i dels països més desafavorits.
Aquest desordre se suma a pràctiques habituals de moltes entitats financeres que, en l’opacitat de les seva operatòria, afavoreixen activitats socialment perjudicials (algunes il·legals), com ara la fabricació i comerç d’armes, els negocis mediambientalment nocius, l’evasió fiscal, les operacions de rentat de diners....
Per tot això, és obvi que cal exigir una reforma en profunditat del sistema financer global, establint les normes, els controls i els organismes reguladors adequats per garantir la seva funció social a escala mundial.
Però, sobretot, i així ho recull el manifest conclusiu de la recent trobada catalano-balear de Justícia i Pau, ara és el moment de donar més suport que mai a aquelles iniciatives de banca ètica, que són una alternativa real i sòlida a les perversions del sistema financer.
La banca ètica, dit breument, són aquelles entitats que ofereixen serveis financers sense ànim de lucre i a partir de dos senzills principis bàsics:
- un principi negatiu: el destí dels seus fons no són mai activitats o projectes especulatius, il·lícits o que comportin perjudicis socials, cosa que es garanteix a través d’una estricta selecció dels beneficiaris, supervisada per comitès ètics independents.
- un principi positiu: els beneficiaris dels seus préstecs són principalment o exclusivament ONG o projectes que generen un benefici social especial (inclusió social, inserció laboral, cooperació al desenvolupament, protecció del medi ambient...) o persones que pel seu perfil tenen greus dificultats per accedir a un petit finançament per desenvolupar projectes viables d’autocupació.
La banca ètica és ja una realitat consolidada al nostre país, amb institucions ben diverses (Coop 57, Oikocredit, Tríodos Bank, FIARE...), perfectament autosostenibles, algunes de les quals ofereixen una àmplia gamma de serveis bancaris. Fer-se’n soci, fer-hi un dipòsit a termini o fins i tot obrir-hi un compte corrent en aquestes entitats són ja opcions ben fàcils, a l’abast de tots aquells que viuen incòmodes l’actual desgavell financer internacional, que volen ser coherents amb determinats principis ètics i que volen aportar el seu granet de sorra en favor d’un canvi real.
La banca ètica és, doncs, una poderosa eina a disposició de qualsevol ciutadà o institució, no solament per assegurar-se que els seus estalvis (per pocs que siguin) s’empren bé, sobretot en favor d’aquells que més ho necessiten, sinó també per donar suport a una economia diferent, veritablement al servei de les persones.
Des de Justícia i Pau, estem donant suport i apostant fa temps per aquestes entitats. A més, la nostra organització és un dels socis promotors (i client) de FIARE a Catalunya, una banca ètica propietat cooperativa d’una extensa xarxa d’entitats socials.
Per això, volem fer una crida a la ciutadania i les ONG compromeses amb la Justícia social (i en particular a totes les institucions d’Església), a decidir-se des d’ara mateix a fer confiança en aquestes entitats financeres.

divendres, 5 de juny de 2009

Reptes de la Unió Europea

Avui s'acaba, afortunadament, aquesta lamentable campanya per les eleccions europees. No recordo haver seguit una campanya electoral tan nefasta, on el debat sobre els reptes europeus ha estat ben escàs i en la qual els partits s'han dedicat fonamentalment a insultar-se i barallar-se entre ells, de la forma més barroera, per qüestions que es decideixen a casa, no a Europa.
Penso que la campanya solament pot haver servit per afavorir encara més l'abstenció, que ja es preveia alta i que batirà records. Sens dubte, no haurà servit precisament perquè ens (re)il·lusionem amb el projecte de contrucció europea, ni per mostrar discursos polítics sobre Europa o la conjuntura política, econòmica o social internacional que estiguin mínimament a l'alçada de les complexes circumstàncies que vivim. Una llàstima.
Amb tot, jo exerciré el meu dret (i diria que la meva obligació) de votar, encara que sigui per triar l'opció que menys em desagradi.
Aprofito per reproduir aquí, la important reflexió que hem fet públic des de Justícia i Pau, sobre els que considerem que són els reptes actuals per a l'Unió Europea, que potser pot ajudar una mica a triar candidatura als indecisos:
***
Comunicat de Justicia i Pau amb motiu de les eleccions al Parlament Europeu

El proper dia 7 de juny, la ciutadania europea ha estat cridada a elegir els seus representants en el Parlament Europeu. Com ja és habitual en cada convocatòria electoral, Justícia i Pau vol fer públiques les seves reflexions al respecte.
1. D’entrada, fem una crida a participar de forma responsable en aquesta convocatòria, sigui quina sigui la valoració que es faci de la situació del procés de construcció europea. Una alta participació és sempre un factor d’enfortiment de la democràcia, atès que contribueix a vincular més intensament als responsables polítics de qualsevol àmbit amb els punts de vista i les necessitats dels ciutadans.
2. Com ja hem afirmat en altres ocasions, considerem que el procés de construcció europea és beneficiós per a Europa i els seus ciutadans, com un espai que afavoreix la pau, la cohesió social, els drets humans, la democràcia i la col·laboració a tots nivells entre els països membres en benefici de tots ells i també de la comunitat internacional.
3. En aquest sentit, desitgem que l’inici d’aquest nou mandat parlamentari sigui una ocasió per reprendre amb més il·lusió i energia aquest projecte, per tal de portar-lo a l’alçada dels reptes de l’actual conjuntura històrica i corregir-ne alguns dels seus dèficits actuals.
4. Per això, fem una crida als futurs membres del Parlament europeu per tal que treballin decididament en favor d’una Unió Europea que afronti almenys els següents grans objectius:
- Una Europa més democràtica. Cal avançar cap a institucions europees més pròximes als ciutadans, els quals han de poder determinar-ne la seva orientació política, i superar així l’excessiu control actual per part dels governs dels estats membres. Això exigeix, entre d’altres, simplificar i desburocratitzar l’estructura de la Unió i atorgar una major capacitat política i legislativa al Parlament. En aquest sentit, cal reformar el sistema d’elecció del Parlament, per tal d’ajustar les circumscripcions electorals a la realitat plurinacional dels estats membres, garantir una major proporcionalitat amb el seu pes demogràfic i alhora permetre la presentació de llistes obertes d’àmbit europeu.
- Una Europa que reconegui i permeti sumar les nacions i cultures que la integren, més enllà de l’actual unió d’estats dirigida pels seus governs. Això és un repte urgent, tant en el terreny simbòlic, cultural i lingüístic com de cara a les possibilitats de participació política a escala europea d’aquestes realitats nacionals.
- Una Europa compromesa amb la pau, que aposta decididament pel desarmament i la disminució progressiva de la despesa militar, pel control del comerç d’armes (amb aplicació estricte de la Posició Comuna europea aprovada en aquesta matèria), per la confiança mútua entre els països i la diplomàcia preventiva, pel multilateralisme i per la resolució pacífica dels conflictes, i que renuncia als seus vigents projectes de caràcter inequívocament armamentista i militarista que generen inseguretat.
- Una Europa més social, no obsessionada pel creixement econòmic o pel desenvolupament d’un mercat competitiu, i que aposta per l’adopció de veritables polítiques socials comunes (sobre condicions de treball, plena ocupació, lluita contra la pobresa, habitatge, seguretat social..., etc.), tot establint un marc reforçat de protecció dels drets econòmics i socials.
- Una Europa promotora de la justícia econòmica i social universal, que es compromet definitivament:
a) amb l’ajut oficial en favor del desenvolupament i dels drets humans en els països empobrits, assolint urgentment almenys el 0,7 del PIB i promovent-hi la transferència de tecnologia,
b) amb la cancel·lació immediata i total del deute extern dels països més pobres,
c) amb l’aplicació de regles justes en el comerç internacional (eliminant les pràctiques europees deslleials, especialment les que genera la seva actual Política Agrícola Comuna),
d) amb l’adequada regulació del comportament de les companyies transnacionals, per tal d’evitar pràctiques socialment o ambientalment abusives.
e) amb l’eliminació dels paradisos fiscals i el secret bancari que faciliti l’evasió fiscal
f) amb la integració social i la decidida protecció dels drets humans dels immigrants, incloent el dret a immigrar de forma ordenada (i, per tant, revisant a fons la recent Directiva sobre retorn), g) amb una rigorosa protecció dels ecosistemes i del medi ambient a tot el món,
h) i, finalment, en favor d’una profunda reforma del sistema econòmico-financer global, per posar-lo veritablement al servei de la satisfacció de les necessitats de tots els homes i dones del món.

Justícia i Pau de Barcelona
2 de juny de 2009