dijous, 27 d’agost de 2009

Per què és inacceptable la tortura?

Aquests dies han tornat a ser notícia les tortures a les que van ser sotmeses persones acusades o sospitoses de terrorisme per part de funcionaris dels EUA, concretament per la CIA, amb tècniques tan repugnants com amenaçar de mort o de violar familiars, simular l'ofegament o l'execució, etc.
I novament es produeixen declaracions que ho justifiquen per la intenció de salvar vides o protegir a la població, com ha dit el mateix ex vicepresident Dick Chennney, que assumeix la responsabilitat política d'haver-les autoritzat.
La notícia no sorprén, ni es tracta de casos aïllats, perquè és sabut que el secretari de Defensa del Govern Bush, Donald Rumsfeld, va autoritzar oficialment, després dels atacs de l'11-S, l'aplicació de mètodes de pressió sobre els detinguts. I també cal recordar les notícies de tortures i mals tractes a la presó d'Abu Grahib, a l'Iraq, que varen motivar condemnes judicials als responsables. És a dir, que la tortura per obtenir informació va ser una pràctica generalitzada promoguda pel Govern Bush com a part de la seva contraofensiva antiterrorista posterior a l'11-S, de la qual va formar part, a més de la estúpida, il·legal i immoral invasió de l'Iraq (amb el suport del govern espanyol) i la més que discutible ocupació de l'Afganistan, la pràctica de detenir sospitosos per tot el món de forma indefinida, transportats i empresonats secretament o tancats en la ignominiosa presó de Guantánamo, sense defensa ni garanties.
Que la primera potència mundial hagi utilizat obertament i també impunement (almenys de moment, si Obama no promou la persecució penal dels responsables) la tortura com a forma de lluita (amb la influència que això suposa per a altres governs) i el fet que sigui encara defensada com a mètode adequat per persones influents i aparentment intel·ligents, amb un gens menyspreable suport d'opinió pública, ens ha d'obligar a refermar el nostre discurs per combatre-la.
I aquí cal que no ens limitem a dir que la tortura és contrària a les lleis, nacionals o internacionals o als drets humans, o a repetir que és immoral i rebutjable. Cal afinar i argumentar bé per què és innaceptable. I penso, en aquest sentit, que és necessari dir que la tortura ha de ser prohibida, eradicada i combatuda en totes les seves formes i pràctiques almenys per dos tipus de raons.
En primer lloc, la raó principal sempre serà un principi moral, sigui quina sigui la perspectiva ètica que es tingui (religiosa o laica): la dignitat i inviolabilitat de la persona no pot justificar mai cap agressió física ni psíquica. La integritat física i moral de la persona té un valor incondicional i ha de ser respectada sempre, amb absoluta independència dels actes que hagi comès o tingui intenció de cometre, que han de ser combatuts solament amb càstigs justos, proporcionats i mai de caràcter corporal.
Però en segon lloc, per les conseqüències indesitjables que aquesta pràctica pot sempre tenir i que, de fet, sempre ha tingut i sempre tindrà. Si s'admet als agents públics l'ús de qualsevol tipus de coacció o violència sobre persones sospitoses, inevitablement (per molt estricta regulació que se'n faci) s'obrirà perillosament la porta a una espiral d'arbitrarietats, abusos i aberracions generalitzats de tota mena, a canvi de la simple possibilitat (mai seguretat) d'obtenir una informació que, en realitat, difícilment tindrà valor, ja que ja ha estat obtinguda coactivament. És més, sovint aquesta informació (una delació, una confessió...) pot comportar que s'acusi i condemni a persones innocents (com ja ha passat en tantes ocasions en la història) que van confessar per evitar més dolor o que van acusar falsament a tercers. En aquestes condicions, es pot pensar mai que amb informació obtinguda d'aquesta forma es podrà salvar alguna vida o prevenir cap delicte?
És evident la desproporció entre el mal que es causa amb la violència sobre el sospitós (que podria ser innocent) i la mera possibilitat d'obtenir (però no sempre) una informació absolutament viciada. A més, com se sap si és o necessari necessari torturar, i fins a quin punt, si sempre es desconeix del cert si aquella persona disposa de la informació que es busca?
Si s'ha pogut donar alguna vegada el cas, absolutament excepcional, que s'hagi obtingut amb coacció, violència, intimidació o tortura una informació que hagi evitat un atemptat, aquesta rara possibilitat no justifica autoritzar amb caràcter general la pràctica de torturar. A més, si es dóna un cas tan excepcional, i es demostra que aquesta informació realment no es podia haver obtingut de cap altra manera menys cruenta i que no es podia haver evitat el delicte de cap altra forma, aleshores els agents podrien ser exculpats. Totes les legislacions preveuen l'exculpació penal en casos extrems, quan es genera un mal per tal d'evitar-ne un de més greu (legítima defensa, estat de necessitat...). Per tant, ni pensant en aquests casos caldria legalitzar aquesta pràctica.

1 comentari:

Juan Manuel Cincunegui ha dit...

Hace un par de años leí un artículo muy interesante de John Gray que fue recogido en "Contra el progreso y otras ilusiones", editado por Paidós en el que el autor inglés ofrecía, con el estilo irónico que le caracteriza, un apretado despliegue de lo que significa legalizar la tortura. Lo más terrible del asunto estaba escrito en letra pequeña. Además de las consecuencias puntuales, el hecho de que todo el marco de referencia de nuestras instituciones, el trasfondo de significación, los imaginarios sociales de nuestra sociedad debían transformarse radicalmente. A fin de ser breve, imagínemos en que se convirtirían las carreras de Psicología, Abogacía y otras carreras relacionadas con la Sanidad. Legalizar la tortura implicaría dedicar una parte importante de nuestros recursos a estudiar el modo en que debemos realizar dichas prácticas en el marco de nuestras instituciones, crear organismos que la organicen y administren, ofrecer a los torturas las compensaciones apropiadas por el hecho de dedicarse a tan turbio menester. Crear una legislación civil, penal y administratitva que ponga a disposición de los agentes el mejor aparato disponible para hacer de la tortura un instrumento efectivo del Estado. De más está decir que, para que esto sea efectivo, debemos llevar la tortura a las aulas no sólo de los universitarios, sino también al Bachillerato y la escuela primaria. Habrá que enseñarle a los chavales que la tortura es un práctica aceptada en nuestra sociedad, y ofrecer detallados argumentos en las clases de Educación a la Ciudadanía, que expliquen el fundamento de dichas prácticas. Para ello, debemos revisar nuestra historia del pensamiento, desenterrar los autores que han dado pie a una defensa de la tortura, y por supuesto, una reinterpretación de la mayoría de los eventos históricos más detestables del relato de la humanidad. ¿Cómo justificaremos nuestro rechazo a los campos de concentración en la Alemania Nazi, el Gulash, o los campos de exterminio de Pol pot en una Era en la que el Estado se sienta legitimado de llevar sus técnicas de disciplina social a semejante extremo?