Ahir, dos ministres del Govern espanyol van anunciar dues noves reformes del Codi Penal per incrementar les penes de presó en diversos delictes. Un exemple més del populisme punitiu dels governs del PP i el PSOE, que pretenen guanyar vots omplint a vessar les presons, enlloc analitzar i afrontar en el fons els problemes socials. Així, el ministre del interior, Pérez Rubalcaba va anunciar un enduriment de les penes per a les màfies d'immigració il·legal que transportin menors, alhora que el ministre de justícia Fernández Bermejo va informar que prepara un enduriment de les penes per pederastia.
Des de l'aprovació del nou Codi Penal (1995), pràcticament cada any s'han anat aprovant una o dues reformes d'aquesta llei, totes en la línia de crear nous delictes o endurir les penes de presó en múltiples àmbits (terrorisme, llibertat sexual, violència de gènere, seguretat vial...).
El resultat d'aquestes polítiques és ben evident, com ja comentava en el meu missatge anterior: overbucking a les presons, amb una ratio d'empresonats de les més altes d'Europa, sense que consti que aquestes reformes hagin tingut el més mínim efecte social ni preventiu favorable. (En el cas de les noves reformes anunciades, algú es creu que hi haurà menys immigració il·legal o menys pederastia per endurir les penes?).
En una cosa sí encerten els nostres governants: aquestes mesures són ben vistes per grans majories socials, sempre intoxicades per aquells (sovint mitjans de comunicació, sovint l'oposició política de torn) que volen fer-nos creure que el nostre sistema punitiu és tou.
Fer lleis més dures és fàcil i és ben vist, però desvia enormes quantitats de fons que es podrien de dedicar a combatre les causes de delicte o a la millora de l'educació de les persones. En canvi, una duresa excessiva del sistema genera major exclusió social, de la qual precisament provenen la major part dels infractors.
En això poc importa si governen partits de dreta o partits d'esquerra, liberals, socialdemòcrates, democristians, nacionalistes... No compten els principis ideològics, compta la realpolitic. Em sap greu dir que en aquest punt, el sistema democràtic mostra un dels seus dèficits més flagrants: acaba imposant a tot govern, del color que sigui, les opinions majoritàries, i resulta que la majoria sempre acostuma anar en favor de més repressió, encara que sigui palmàriament inútil o contraproduent.
I en aquesta tendència, el nostre país avança cap el greu error de la reinstauració de la cadena perpètua. De fet, la llei actual ja la preveu de facto en molts casos. D'això espero parlar aviat en un d'aquests comentaris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada