dimarts, 2 de desembre de 2008

La guerra dels crucifixos

Acaba de revifar una antiga polèmica sobre la presència de crucifixos en espais públics, arran d'una sentència d'un jutjat de Valladolid que, a petició d'un grup de pares d'alumnes, obliga a retirar aquests símbols presents en les aules i despatxos d'una escola pública.
Aquesta polèmica té diferents angles que cal no confondre.
D'una banda em sembla a mi que hi ha importants sectors socials que tenen encara una certa "al·lergia" als símbols religiosos (al·lergia molt específica, que no pateixen respecte d'altres símbols més banals), que es fonamenta en una visió molt negativa del fenomen religiós i que, entre d'altres principis, vol condemnar a les creences religioses a la interioritat de la conciència, a l'espai privat. Aquesta visió de la religió es troba desfassada. Tota creença (i més si es refereix a qüestions vitals tan importants com la religió) té dret a exterioritzar-se públicament (com així reconeix el dret humà a la llibertat religiosa), sempre que es faci respectant als altres en els seus drets i dignitat. I em sembla a mi que els símbols religiosos, en principi, no tenen una capacitat específica per perjudicar ningú, ni ferir sentiments, ni veig com una creu cristiana o altre símbol pot molestar a ningú. Per a una persona que no hi cregui, un símbol és quelcom que simplement no li dius res i que més aviat hauria de veure's cridada a respectar.
Ara bé, tan evident com el que he dit abans és que l'estat, i així ho preveu la Constitució espanyola, ha de ser neutral en qüestions religioses i no identificar-se amb cap creença, per pur respecte a les creences de tots els que en són ciutadans, sobretot en societats tan plurals com la nostra.
Per tant, em sembla més que obvi que cap institució pública (inclòs els centres públics d'ensenyament) pot enviar el missatge d'identificar-se amb una confessió religiosa. No és tant la presència d'un determinat símbol en un espai públic (com n'hi ha tants de diferents tipus), sinó el fet que, per les circumstàncies, la presència d'uns símbols pugui generar aquest missatge, cosa que caldria corregir. Això no té res a veure amb la necessària formació sobre el fet religiós que hauria de donar l'escola (i que penso que no dóna).
Però el que sembla més trist és la concepció del cristianisme que pot haver-hi darrera de certes defenses de la presència pública de símbols cristians. No cal ser teòleg per veure que una interpretació assenyada de l'Evangeli deixa ben palès que la fe no pot imposar-se amb cap tipus de coacció i que no ha pretendre servir-se del poder públic per créixer en influència, ni tans sols amb l'excusa de ser una creença majoritària o una tradició arrelada.
La fe no es fonamenta en els seus signes externs: ni en la llei religiosa, ni en la grandesa del Temple, ni en l'autoritat de sacerdots ni mestres de la llei. Ans al contrari, la credibilitat de la fe trontolla quan es pretén imposar i creix quan es fa visible en la fortalesa de les conviccions dels cristians i en el seu comportament coherent amb l'Evangeli i, per tant, respectuós envers qualsevol actitud dels no creients, àdhuc la dels enemics de la fe.

1 comentari:

Silveri Garrell ha dit...

En aquest cas es una mena de "guerra" oberta entre socialisme i catolicisme com en el 36 ja va passar. A Italia els tribunals va fallar recentment a favor de que la creu seguís penjada en els col·legis perque era un signe distintiu d'una cultura (la religió es CULTURA també). En aquesta polémica existeixen argumentacions que poden convèncer als més precavits si abaixen la guardia, tan des d'un costat com de l'altra. Però un símbol CULTURAL encara que sigui religios no pot desapareixer de cop i volta dels locals públics tant fàcilment, i en tot cas ho pot fer gradualment. Jo soc partidari de que com a cristians hem de defensar allò que és nostre, i molt nostre és el SANT CRIST i l'hem de defensar que segueixi penjat a les aules. No entendré mai la postura dels que és diuen cristians i no surten en defensa del Sant Crist. Encara que sigui per la nostra identificació enfront dels signes islámics ja val la defensa de la creu penjada en públic, però estem en una onada socialista que preten promocionar a l'Islam i això ja ésun altre tema relacionat.