dijous, 5 de febrer de 2009

Reflexions de la Comissió Catòlica Internacional de les migracions. Els immigrants no són simple mà d'obra

Aquests dies hem tingut el goig de comptar amb la presència a Barcelona del secretari general de la Comissió Catòlica Internacional per a les Migracions (CCIM), Johan Ketelers, convidat per Justícia i Pau per impartir una conferència sobre migració i crisis econòmica i per entrevistar-se amb la Plataforma d'entitats catòliques amb els immigrants.
Les reflexions de Johan Ketelers m'han semblat especialment interessants. Aquest belga flamenc, pare de família, i antic director de la Caritas Belga, ha volgut trasmetre alguns missatges que em semblen absolutament cabdals. El més important: els moviments migratoris són un complex fenomen global de gran abast que no pot continuar sotmès a les polítiques i interessos particulars de cada país, sinó que reclamen una governança global. Per això, considera imprescindible que existeixi un organisme internacional, vinculat a Nacions Unides, que estableixi un marc polític mundial sobre les migracions i promogui la definició d'un estatus jurídic que protegeixi als migrants econòmics, a la mateixa alçada de l'actual l'estatut de refugiat polític previst als tractats internacionals.
En aquest sentit, ha lamentat que els governs ocidentals no vulguin ratificar la convenció internacional de drets dels treballadors migrants, malgrat que ens molts casos això no significaria canvis importants en la seva legislació.
També ha alertat que cap país pot prentendre avançar pel seu compte unilateralment en marcs reguladors propis, que generarien un perillós efecte crida, a la llarga contraproduent, sinó que han de pressionar per tal que els avanços es facin a escala regional o internacional.
D'altra banda, Ketelers ha qüestionat l'actual tendència a reduir el fenomen migratori a la seva pura dimensió econòmica i a considerar l'immigrant simplement com a mà d'obra, enlloc de com a ésser humà, amb els seus drets humans i dignitat, les seves esperances i expectatives i que viu en família. Els governs tenen dret, i ha de ser així, de regular la immigració per tal que aquesta sigui ordenada i no superi certs límits, però aquesta regulació no es pot fer exclusivament en base a criteris economicistes de simple interès egoïsta, basats en el curt termini i en les expectatives electorals.
La CCIM, amb seu a Ginebra (Suïssa), és una organització catòlica internacional creada l'any 1951 per la Santa Seu, formada per la major part de Conferències Episcopals del món, que té per missió vetllar, a escala internacional, pels drets i la dignitat dels refugiats i emigrants en general. Això ho fa tant amb operacions sobre el terreny en diferents països, asssitint poblacions desplaçades (sovint en col·laboració amb l'ACNUR o altres agències), com també actuant davant les Nacions Unides i altres organismes internacionals oferint el seu punt de vista i recomanacions.
És una llàstima que la veu de persones i institucions catòliques com aquesta, que fan aportacions interessants al reptes que viu la humanitat, passin tan desapercebudes per a l'opinió pública mundial, que només rep informació eclesial relacionada amb unes poques qüestions polèmiques.

1 comentari:

Juan Manuel Cincunegui ha dit...

Creo que es muy acertado y oportuno el comentario. En los últimos días hemos recibido numerosas noticias del impacto que el masivo desempleo producido por los avatares de la llamada crisis está teniendo en el imaginario social respecto a la inmigración.
Postulados tan sencillos como el que presentas: "El inmigrante no es sólo mano de obra, también es humano", resultan contundentes. No podemos permitirnos, abandonar los valores básicos sobre los cuales se fundan nuestras instituciones. Hacerlo implica pagar un muy alto precio en nuestra propia auto-imagen, lo cual conlleva, a su vez, una pérdida de autoridad moral en el ámbito internacional que pone en peligro los proyectos y labores humanitarias que Europa lleva a cabo fuera de sus fronteras.
Los acuerdos en derechos políticos que España ha firmado en estos últimos días con algunos países latinoamericanos son también un hecho importante. En cuanto reafirman el propósito de inclusión no sólo económica y laboral, sino también política del extranjero, ofreciéndole voz y voto, y por tanto algún tipo de relevancia en la toma de decisiones. A su vez, les protege de convertirse en gratuita arma arrojadiza electoral, y les aleja de un tipo particular de exclusión: la absoluta irrelevancia política.