D'entre les moltes coses que caldria dir sobre el brutal pla de reducció del dèficit públic (15.000 milions de retallada addicional fins a 2011) que acaba de presentar el president Zapatero, una és que crida l'atenció que no hi figuri cap menció a retallades de la despesa militar espanyola.
Vull creure que sí es retallaran els sous dels militars espanyols com a funcionaris que són, però ara seria el moment perfecte per retallar una despesa enorme, inútil i perillosa, cosa que faria una contribució eficaç a reduir el dèficit.
Tal i com ens informa puntualment el Centre Delàs de Justícia i Pau, el pressupost espanyol per a totes les despeses militars del 2010 són més de 18.000 milions d'euros.
Com que han estat els governs europeus i nordamericà els que han forçat aquesta retallada pressupostària (i són els mateixos que demanen sempre a Espanya que incrementi la seva despesa militar), és evident que ara no podrien protestar perquè Zapatero, en coherència, retalli també aquesta despesa. Per tant, el Govern no pot excusar-se ara ja ni en aquest argument.
Si no saben per on començar, els podem ajudar: només caldria anular el recent concurs de Defensa per adquirir 300 blindats per import de 1.300 milions d'euros!! (la quarta part de tota la reducció de despesa prevista per al 2010) o els 961 milions en préstecs a industries d'armament (un tipus de préstecs que no se solen retornar) o retirar les tropes d'Afganistán, una caríssima intervenció militar que col·labora directament en una guerra d'agressió il·legal.
En no fer res d'això (que se sàpiga), resulta senzillament idignant que el pla inclogui una retallada de fins a 600 milions d'euros en la cooperació al desenvolupament espanyola amb els països pobres, traint així el compromís d'arribar al 0,7% del PIB en el 2012, fita ja inassolible. I d'això se'n diu un govern "progressista"...
1 comentari:
La crítica está bien puesta. El problema de fondo es el espíritu del ajuste. Al ajuste subyacen intenciones que no están únicamente dirigidas a "sanear la economía", sino a modificar la naturaleza de la democracia y el posicionamiento de Europa respecto a cuestiones que hasta ahora resultaban difíciles de hacer pasar. Leánse: cuestiones relativas a los derechos humanos, a la libertad de expresión y a derechos civiles, sociales y económicos. El otro día, en el cole de mis hijos me pidieron la firma para oponerme puntualmente al vaciamiento de recursos escolares. El problema es que a menos que las resistencias sean globales, nos van a colar goles por todos lados. El ajuste no es la solución desde ningún punto de vista. Esta es la discusión real. Lo que se necesita es, ahora que las condiciones reales de las relaciones sociales han puesto de manifiesto su verdadera cara, empezar a empujar hacia una transformación real. Un ajuste de este tipo no es más que el empeño por perpetuar las líneas directrices de un modelo fracasado.
Publica un comentari a l'entrada