dilluns, 18 d’agost de 2008

Tebiesa del Govern espanyol davant el cop d'estat a Mauritània

Com ja he comentat, els temes africans seran freqüents en aquestes pàgines. Avui hi torno.

Com és conegut, el passat 6 d'agost es va produir un cop d'estat militar contra el govern democràtic de Mauritània, elegit fa poc més d'un any, després d'un laboriós procés de transició política. El cas és que el president de la república i el primer ministre varen ser destituïts i detinguts (per bé que aquest últim ja ha estat alliberat fa uns dies) i en el seu lloc s'ha instaurat una junta militar que promet convocar unes noves eleccions "el més aviat possible".

Malauradament, els cops militars tenen una llarga tradició a aquell país des de la seva independència el 1960. Aquí no pretenc comentar ni el context, ni les circumstàncies que poden explicar aquest nou cop, ni les possibles conseqüències, temes que escapen als meus coneixements sobre el país. En tot cas, el lector interessat pot trobar fàcilment nombroses webs que fan un relat detallat dels esdeveniments recents i de la història del país (proposo ràpidament viquipèdia i afrolnews...).

El que motiva aquest meu comentari és la meva sorpresa davant el que em sembla una reació massa suau del govern espanyol davant d'aquest fet, mostrant, a més, la seva predisposició a relacionar-se amb el nou govern militar il·legítim com si res no hagués passat. Cal tenir en compte, a banda de la proximitat geogràfica i la importància del nostre Estat en aquella regió africana, que Espanya manté importants interessos a Mauritània. D'una banda, hi ha desenes de vaixells que pesquen en les seves aigües. I, sobretot, Espanya necessita de la col·laboració d'aquell país per controlar l'immigració il·legal. Així, com ja s'ha fet amb altres països de la zona, fa uns mesos que s'ha començat a implementar un important acord per al control de l'emigració il·legal i la repatriació d'emigrants (amb grup de guàrdies civils col·laborant allà amb les forces policials mauritanes), una política absolutament prioritària per l'actual govern espanyol. És per tot això que el que digui i faci el nostre Govern és important. Ara bé, això mateix ens fa sospitar que el Govern espanyol hagi primat la protecció dels seus interessos i no hagi volgut prendre una posició excessivament dura amb els nous governants.

És cert que de seguida el Ministeri d'Exteriors va emetre una nota de condemna, reiterada poc després verbalment des de Mèxic per la Vicepresidenta de la Vega. Ara bé, aquesta reacció, si es mira el context, les declaracions i actuacions posteriors, és molt insuficient i purament retòrica. En efecte, a banda de la brevetat de la nota (ben telegràfica), és molt poc eloqüent si es compara amb altres notes del Ministeri en altres casos (i si es compara amb la nota de l'any passat en què es felicitava per les eleccions celebrades en aquell país, posant-se també una medalla per haver-hi contribuït). A més, cal tenir present que el Govern es limita simplement a "condemnar" (sense més qualificatius) i a "confiar" en l'alliberament dels dirigents segrestats i en el ràpid retorn a la democràcia. Per tant, indirectament, es reconeix a les noves autoritats. És quasi com dir que "no m'agrada aquest cop d'estat, però et reconec com a govern i només et demano que aviat torni la democràcia".

Potser aquest posicionament sigui el més realista, però el que està clar és que el Govern es mostra d'entrada molt tou i benevolent si és té en compte les dures reaccions internacionals. Així, la mateixa UE ha anunciat la possible suspensió de l'ajut a aquell país i possibles sancions. França i Estats Units han demanat el restabliment en el poder dels governants destituïts i han suspès tot ajut no humanitari. La Unió Africana ha anunciat la suspensió de la pertinença del país a aquesta organització. I altres països fins i tot han declarat que no reconeixen als nous dirigents. Davant de tot això sembla inadequat limitar-se a una condemna retòrica i sobretot, continuar mantenint una bona relació amb el nou govern, expressant públicament que es confia que les noves autoritats respectaran els acords amb Espanya.

En cas de confirmar-se aquesta tebiesa, seria un molt mal exemple i una escassa contribució a l'enfortiment de la democràcia en aquell continent, cosa que hauria de ser una de les grans preocupacions del govern si realment vol ajudar, tal com proclama, al desenvolupament d'Àfrica. Esperem almenys que aquesta reacció espanyola sigui purament externa i que es faci una pressió més forta, ni que sigui discreta, per al restabliment ràpid de la democràcia en aquell país.

2 comentaris:

Àlex Masllorens ha dit...

Eduard,

Benvingut al club dels bloquers (o bloguers) o com es digui. Crec que està bé que expressem l'opinió, encara que sigui d'aquesta manera tan modesta.

I sàpigues que en el meu blog ja em vaig fer ressò de l'aparició de l'informe del Centre Delàs sobre comerç d'armament. Aquesta és una de les qüestions més indecents del món actual i no em puc estar de denunciar-ho quan en tinc ocasió.

Ja ens veurem.

Ignasi ha dit...

El teu encertat article sobre Mauritània m'ha portat immediatament records de les vacances. El dia del cop d'estat a Mauritània estàvem enmig del desert, a El Aaiun, la capital del Sàhara Occidental ocupat, i es notava agitació a la ciutat. Els nostres amics saharauis es van passar el dia enganxats a la tele. Mauritània és el país veí i, pel que ens van explicar, les tribus d'ascendència àrab que hi habiten són dels mateixos clans que els saharauis. Tot el contrari del que passa amb el suposat parentesc amb els marroquins, del tot nul ja que els habitants del país ocupant, arabitzats o no, són d'ascendència amazic (berber). D’altra banda, en consultar els mitjans informatius espanyols, constatàvem estupefactes com els titulars es focalitzaven en l’arribada d’embarcacions amb immigrants il•legals a les costes de Tenerife. Investigant sobre aquesta problemàtica els amics saharauis ens van contestar que aquelles pasteres havien sortit feia unes hores de les platges d’El Aaiun amb el vist-i-plau dels gendarmes marroquins. De les seves corruptel•les ens acomiadariem unes setmanes després en travessar la transitada tanca de Ceuta de la mà d'histèrics policies nacionals espanyols...

Aquestes experiències directes al Magrib m'han fet pensar novament en la indiferència i la distorsió amb que rebem les informacions a la vella Europa.

De la resta de vivències al Sàhara Occidental i al Marroc ja en faré cinc cèntims més endavant. Només avanço que l'assetjament policial als activistes en favor dels drets humans és asfixiant. Després de tres dies de visites vam acabar sortint del Sàhara per potes, amb escorcoll policial de l'habitació de l'hotel inclòs!

Ignasi Dies
www.altairblog.com/usuario/iDies