Jo no havia vist mai res semblant, ni recordo que en tota la història judicial espanyola s'hagi produït una protesta tan massiva de jutges i secretaris judicials com la d'avui, amb un seguiment massiu a tot l'Estat. No puc fer res més que aplaudir. L'estat d'abandonament de la Justícia per part dels nostres governants durant dècades i dècades és intolerable i celebro que jutges i secretaris hagin donat un cop de puny sobre la taula. És més: anuncien que si en tres mesos no s'han pres mesures, aniran a la vaga.
És evident que aquests tipus de protestes generen problemes als usuaris de la justícia i endarrereixen els plets, però calia enviar un missatge contundent a la classe política i a la ciutadania. No es pot continuar culpabilitzant als jutges ni secretaris (ni a la resta de professionals) dels mals endèmics que la justícia pateix, com ha passat amb el cas "Mari Luz" (l'assassinat d'una nena per un condemnat que estava pendent d'ingressar en presó a complir la sentència), on es pretén suspendre durant dos anys a la secretària del jutjat i es pressiona perquè es suspengui també al jutge. És patètic veure com s'ha volgut carregar sobre les esquenes d'aquests professionals la tràgica i cruel mort d'aquesta nena.
I és patètic veure com els polítics (majoritàriament) només pensen en la justícia com un sistema que els pot donar vots, utilitzant barruerament el populisme punitiu: incrementar sistemàticament els delictes i les penes (en temes de terrorisme, seguretat del trànsit, drogues, pederastia, multirreincidència...), sense pensar mai en dotar de més mitjans al sistema encarregat d'aplicar-les i, per tant, colapsant més la justícia i saturant indecentment les presons.
Qualsevol usuari de la justícia pot observar l'increïble insuficiència de mitjans i de personal amb que treballen els nostres jutjats, a més de patir estructures i procediments absolutament anàcrònics, mentre la feina no para de crèixer. El colapse és monumental. Els processos duren anys i anys i s'encallen per desesperació dels litigants. Les sentències sovint arriben massa tard (de vegades ja ni calen) i s'executen encara amb més lentitud (quan es poden executar...).
Fa anys i anys que es denuncia això i no hi hagut fins ara cap Govern que s'ho hagi pres realment seriosament i hagi decidit modernitzar a fons el sistema en totes les seves vessants, amb la dotació pressupostària necessària i convertint-ho en una prioritat política de debò.
Benvinguda doncs aquesta protesta. Esperem que alguna cosa es mogui aviat.
2 comentaris:
No ho acabo de veure clar perque no soc un expert en lleis però, si el colapse en part es per manca de personal no s'explica que hi deuen fer molts estudiants universitaris que s'han de guanyar la vida fent de cambrers o de jardiners, tenint el bagatge de cultura de lletres que tenen. Tampoc crec que per treballar en un jutjat és requereixi ser advocat amb carrera, hi deuen haver molts esglaons diversos que donen feines diverses.
Efectivament, Silveri, hi ha un munt de llicenciats en det que es guanyen la vida amb professions que no hi tenen res a veure.
Però el problema de la justícia és que l'Estat no crea les places necesàries de jutges ni de personal (una part del qual no té perquè ser llicenciat) o no proveeix adequadament les places existents, ni dota dels mitjans ni els mecanismes ni lleis necessàries perquè el sistema funcioni adequadament. Els països del nostre entorn inverteixen molt més i tenen una ratio de jutges per habitant molt superior a la nostra.
Alhora, l'Estat no para de modificar o crear lleis que generen un càrrega creixent per al sistema.
Els resultats són evidents.
Publica un comentari a l'entrada