Què fa Espanya a l'Afganistan?

Avui han començat unes Jornades que organitzem Justícia i Pau (a través del nostre Centre d'Estudis per la Pau JM Delàs) dedicades a debatre el sentit, la legalitat, l'oportunitat i la legitimitat de la presència i actuació de l'Exèrcit espanyol a l'Afganistan.

És un tema extraordinàriament complex, on es barregen múltiples qüestions ètiques, polítiques i legals i on no es poden fer afirmacions simples ni pontificar. Però precisament per això, l'opinió pública espanyola es mereix molta més informació (i menys propaganda governamental simplista) que la que es dóna sobre el que hi està succeint. A més, seria necessari un debat públic en profunditat (que no s'ha fet) sobre el perquè de la participació espanyola, amb el cost en vides humanes i econòmic que està comportant, més enllà de les poques sessions parlamentàries que s'han dedicat al respecte.

L'objectiu d'aquestes nostres jornades és precisament contribuir a un major coneixement de la qüestió i al necessari debat, però també a mostrar els importants punts foscos, contradiccions i dubtes que aquesta acció militar ens suscita, tant des d'un punt de vista legal com eticopolític.

La sessió d'avui ens ha ajudat a entendre què està passant i ja ha posat sobre la taula aquests dubtes. Molt sintèticament, ha quedat ben palès com a l'Afganistan s'estan produint dos intervencions militars de signe diferent però íntimament relacionades:

1. D'una banda, les operacions militars dels EUA, amb la col·laboració britànica, operacions que, sota el nom "Llibertat Duradora", després d'envair el país i d'enderrocar l'any 2001 el govern talibà, tracten d'eliminar els combatents talibans i els vinculats a Al Quaeda, així com capturar Bin Laden, a banda de reforçar interessos geoestratègics. Això ho fan sota la justificació de la legítima defensa (i a l'empara d'ambigües resolucions del Consell de Seguretat de Nacions Unides) en front de l'agressió del 11-S, suposadament decidida des d'allà per Al Quaeda amb la col·laboració del govern talibà. Aquestes operacions militars, a banda de les víctimes mortals causades, han comportat el segrest de centenars de persones de forma indefinida i sense acusació (Guantánamo i altres), així com el bombardeig de posicions i edificis, causant la mort de civils innocents en territori afganès, pakistanès i sirià.

2. D'altra banda, una força multinacional (ISAF), sota actual comandament de l'OTAN, autoritzada expressament pel Consell de Seguretat de Nacions Unides, en conveni amb el govern afganès, ocupa part del territori sota la intenció oficial de contribuir a la pau i la seguretat per tal de permetre el funcionament de la vida social i política i la reconstrucció del país. En aquesta força és on hi participa un important contigent militar espanyol.

Doncs bé, cal dir, respecte de la primera actuació, "Llibertat Duradora", hi ha arguments molt sòlids per afirmar que no pot emparar-se en el dret a la legítima defensa, atès que, cas que fos realment un acte defensiu, són una resposta totalment desproporcionada, perquè ja han passat més de 7 anys de l'agressió, el govern presumptament culpable ja va ser enderrocat i, a més, les operacions actuals inclouen atacs injustificables a la població civil, agressions al territori d'estats sobirans i vulneracions flagrants de drets humans. Haver rebut un atac terrorista no pot justificar el dret a actuar militarment, de forma indefinida, en qualsevol territori del món perseguint possibles enemics o potencials terroristes. Això no és defensable. Aquesta operació és, doncs, manifestament contrària al dret internacional i, per tant, també és il·licit col·laborar-hi, ni que sigui indirectament (com ha fet i continua fent Espanya).

Pel que fa a la segona actuació (ISAF), a banda de ser altament discutible que l'OTAN pugui desenvolupar aquesta actuació conforme els seus Estatuts, és una operació que, malgrat disposi d'una autorització del Consell de Seguretat de Nacions Unides, ha actuat i actua en una certa connivència i de forma estretament vinculada amb "Llibertat Duradora". De fet, no hagués estat possible sense Llibertat Duradora i sense el patrocini d'EUA. Difícilment poden separar-se les actuacions d'una i altra missió. El comandament de les dues forces, un general nordamericà, és la mateixa persona i ambdues forces actuen en estreta col·laboració tàctica. Per tant, els problemes de legalitat s'estenen també a la missió ISAF.

D'altra banda, és molt discutible que aquesta intervenció multinacional realment contribueixi a l'estabilització del país, la població del qual n'és cada cop més reàcia. Estabilitzar el país requereix una solució política i no sembla que la comunitat internacional s'estigui dedicant realment a aconseguir-ho. Tampoc s'hi estan dedicants els fons promesos per a la reconstrucció. Però, a més, si la intenció és realment el manteniment de la pau, no seria més lògic que la intervenció militar fos a càrrec d'un cos de cascos blaus de Nacions Unides? És clar, aquesta presència es faria ràpidament incompatible amb les operacions de guerra de Llibertat Duradora. Tenint en compte tot això, és legítima i té sentit la presència militar espanyola? És realment molt dubtós.