Aquesta setmana ha trascendit (per una notícia a El País) que la Fiscalia de Barcelona ha formulat acusació contra Mn. Andreu Oliveres, ex capellà de la Model, per un presumpte delicte contra la salut pública i li demana deu anys de presó. L'acusació m'ha deixat esglaïat. Conec a l'Andreu Oliveres i considero l'acusació profundament injusta, a més d'improcedent jurídicament.
Els fets es remunten a l'any 2006, quan Mn. Oliveres era el capellà de la Model de Barcelona. Segons l'acusació, el capellà hauria introduït droga dins del Centre, amagada en un CD que va lliurar a un intern i que els funcionaris van detectar. Els fets van comportar, en el seu dia, que Mn. Oliveres fos cessat immediatament de les seves funcions.
Mn. Oliveres va reconèixer que, efectivament, ell havia lliurat a l'intern el paquet amb el CD, però ha negat sempre que sapigués que el CD, que li havien lliurat fora del centre uns familiars de l'intern, contingués drogues amagades en el seu interior. Va reconéixer que algunes vegades introduïa objectes al Centre sense passar pels controls, però que mai es tractava d'objectes prohibits i que en aquest cas havia estat enganyat i utilizat.
Com he dit, conec bé a Mn. Andreu. Vaig tenir molt bona relació amb ell durant els anys de la seva tasca penitenciària i em sembla que la seva versió és perfectament creïble. És més, pensar que introduïs la droga deliberadament em sembla un despropòsit.
Mn. Oliveres va exercir, a petició pròpia, la dura i gens agraïda tasca de capellà de presons durant disset anys, per pura vocació de servei als presos, majoritàriament persones socialment excloses, vulnerables, pobres i malaltes. Durant un temps, va ser també el director del secretariat diocesà de pastoral penitenciària. Aquesta és una tasca que pocs capellans trien a fer.
En tots aquests anys, a més de les estrictes tasques litúgiques i sagramentals a la presó, l'Andreu es va dedicar en cos i ànima a ajudar, animar, orientar i treballar en favor de la reinserció dels presos i de les seves famílies, la qual cosa comportava també, en molts casos, ajudar a la gent a sortir de la drogodependència. Per això, em sembla surrealista creure que va donar deliberadament droga a un intern.
Per cometre un delicte, com sap bé la Fiscalia, cal tenir intenció de cometre'l. Si Mn. Oliveres no sabia que en el paquet hi havia droga (que és el més lògic), aleshores no va delinquir. Es pot pensar que la seva conducta va ser un greu error, a més d'infringir les normes del centre. Això pot ser reprobable, però imputar-li un delicte de tràfic de drogues i demanar-li deu anys de presó és totalment improcedent.
Ara bé, per la meva experiència professional sé que la Fiscalia acostuma a acusar de forma sistemàtica als sospitosos, encara que sovint no hi hagi proves clares, confonent així la seva missió de defensor de la llei per la d'un acusador cec.
Jo espero que un cop se celebri el judici, el tribunal veurà que no té sentit pensar que l'acció de Mn. Oliveres fos intencionada, entendrà que va ser utilitzat per altres persones i que, en conseqüència, serà absolt.
4 comentaris:
Jo també el vaig conèixer, fa uns anys, quan jo vivia a Barcelona. Em sembla increïble la petició del fiscal. També és cert que ell va ser ingenu. Sé per experiència de gent propera, que no es pot fer broma amb les lleis penitenciàries. Esper que al judici es tinguin en compte les circumstàncies concretes i es reestableixi el seu bon nom i tasca esplèndida. Teresa
Esperem que els jutjes que jutjin a aquest capellà siguin honestos i independents perquè, si li toca fer-ho a una especie de "garzón" resentit-menja-capellans franquistes ja seria d'esperar un mal resultat. Tothom es inocent mentre no es demostri el contrari però ja veiem que alguns garçons fan garçonades.
Jo no dubto gens de la innocència de Mn. Andreu Oliveres. Però la gran pregunta, la que cal formular és com es que una persona de la seva experiència s'arrisca a passar paquets sense passar pels controls? No dubto gens de la innocència de Mn. Andreu, sinó que em pregunto: com es pot arribar a ser tan innocent?
Soc amic de l’Andreu de quant érem infants. Jugàvem al pati de casa seva a Sant Celoni cada estiu i a totes les hores del dia. Érem quatre, ell, en Xavier , en Pere i el que signa Jordi. Per les fotografies del diari veig que ha perdut el cabell però cap de les seves virtuts de les que voldria destacar la vocació pel que fa. No l’he vist mai mes fins ara que surt als diaris i m’imagino el que està passant. Una vida dedicada als altres, la petita trampa d’entrar quatre objectes sense mes intenció que l’aproximació a un col•lectiu que l’hem fet ben tancat, no es pot convertir en una desqualificació de tot plegat. La justícia dicta unes normes i sort en tenim. L’astúcia propicia que enganyar un capella sigui la jugada intel•ligent, però el sentit comú hauria de prevaldre. ¿Com es pot posar en qüestió tota una vida per un engany tan evident? ¿No estem tips de veure al cine quins son els procediments per saltar els controls de la droga? ¿Es la primera persona al mon que utilitzen pel fet? Hem patit per acusacions sense sentit a diferents països del mon, ¿ens caldrà passar pel mateix en el nostre?
Publica un comentari a l'entrada